Ideologia. Tesis principals

1. la Ideología no se construix

2. existíx abans i els homes naixen dins d’ella

3. reflexa involuntariament práctiques, o més bé la Pràctica

4. en este contexte per Pràctica entenem les relacions dels homes en la Producció Social, es a dir les relacions socials

5. Les relacions socials son pròpies i específiques en cada mode de producció, no son les mateixes en el capitalisme que en el feudalisme o en el esclavisme, conseqüencia d’això és que cada mode de producció genera una ‘representació ideològica' d’acord amb les pràctiques propies d’ixes relacions socials

6. una ideología es per tant la representació integrada i integradora de totes les pràctiques, algunes d'elles oposades o en lluita i altres no.

7. Com tot sistema complexe es composa de multiples elements (idees o sistemes d'idees) i les seues relacions, entre les quals es troben les de jerarquia i subordinació entre les parts.

8. En cada relació existís una tendencia dominant. La tendencia dominant reflexa l’aspecte principal dels dos en lluita en tota contradicció. Així l’aspecte principal de la contradicció burguesía/proletariat en el capitalisme es el burgés, per tant l’ideologia dominant o millor dit, la tendència dominant dins de la Ideología, serà burgesa.

9. La tendència dominant a tot el sistema residíx en quina es la tendència dominant al nucli del sistema donat que la funció del nucli es donar ‘un sentit’ ideològic a tot el sistema que li està subordinat.

10. El nucli de la Ideologia del mode de producció capitalista es la parella humanisme/economicisme este nucli va desplazar en el passat quan era una tendencia no dominant el nucli Deu del mode de producció feudal cambiant cualitativament tot el sistema Ideològic i donant naixement a la Ideología Burguesa al temps que naixia el mode de producció capitalista.

11. El nucli de la Ideología proletaria es ‘la lluita de classes es el motor de la historia’, este nucli expresa una tendencia no dominant en la Ideología del modo de producció capitalista. La seua funció es permitir la representació de la totalitat social i de la historia com un procés en el que els elements integrants es mouen per efecte d’una energia interior, com a procés elimina la noció de sujecte (siga este home o Deu), situant l’emfasi en els elements i les contradiccions que son propies i inevitables en tot proces material-històric.

12. La base material d'on extrau la força el nucli burgés es la producció capitalista i en concret dintre d'ella en l'aspecte producció, es a dir la producció de bens materials i riquesa. La determinació de com ho fa, i sobre tot la reproducció d'ixes condicions li oculta a ella i a tot el sistema ideològic el fet de l'explotació i conseqüentment l'inevitabilitat de la lluita de classes.

13. L'explotació es un fet 'invisible' des de la ideología dominant, en el seu lloc apareix la producció i la riquesa

14. La base material d'on extrau la força el nucli proletari es la mateixa contradicció producció/explotació, l'organització dels obrers en la lluita i la comprensió/teorització d'este procés dins del procés general de la història (el marxisme).

15. La lluita entre el dos nuclis es dona a tot arreu del sistema. Quan l'aspecte proletari està en avanç este imposa (encara que parcial i temporalment) com dominant la tendencia proletaria fins i tot en aparells estatals com la universitat a més de en amplies capes socials. Quan es l'aspecte burgés el que avança tota la societat, fins i tot el moviment obrer i els partits comunistes queden contaminats pel punt de vista humanista/economicista, convertint-se el seu treball en esteril o perjudical per la revolució.

16. La lluita entre els dos nuclis es permanent en el modo de producció capitalista inclús després de la presa del poder pel proletiariat i durant el periode socialista de transició cap al mode de producció comunista esta s'intensifica i pot fer com va ocurrir a l'antiga URSS que la revolució esdevinga reacció, que els liders revolucionaris esdevinguen liders reaccionaris i que el partit comunista esdevinga partit revisionista socialfeixista.

17. La lluita per la direcció del moviment obrer i revolucionari dintre de les formacions socials capitalistes es concentra en quina es la tendència que des del seu si fortalix al nucli del sistema ideològic, si la dominant burgesa o la revolucionària proletaria.

18. El moviments polítics cal evaluar-los respecte de quina funció exerceixen en esta contradicció, aixi el socialisme reformista del psoe, l'esquerra unida del pce, les organitzacions nacionalistes com ERC, BNG, EE, o l'extrema esquerra siga anarquista, trotskista o 'marxista-leninista' cal analitzar-les en concret per determinar si la seua línea oficial o la seua pràctica en en cada periòde fortalix una tendència o altra al si del nucli de la contradicció ideològica principal.