Contra el terrorisme d'ETA i perquè s'escolte la veu del poble basc

L'atemptat d'ETA del 30 de desembre només té una interpretació possible: ETA es posiciona en els fets amb el sector de l'oligarquia que està obstaculitzant el procés de reforma dels estatuts que s'està produint a Espanya en els últims mesos. Procés que suposa un aprofundiment democràtic en l'estructura jurídica de l'estat, i del que la pròxima etapa se situava en el País Basc.

ETA no és cap organització revolucionària, ni representa al poble basc, ni és expressió d'un conflicte polític. ETA és una organització que per la seua pròpia estructura i naturalesa, antidemocràtica, clandestina, atomitzada, aïllada i per damunt de les masses, es convertix en un instrument d'intervenció política que pot ser fàcilment utilitzat per grans centres de poder tant nacionals com internacionals. De manera que, sense cap vacil·lació, ens hem d'enfrontar a ETA i situar-la com un enemic dels interessos de les classes populars basques i espanyoles.

L'últim atemptat és reflex d'esta realitat. ETA, amb la seua acció, dóna arguments a la dreta política i mediàtica, que pren la iniciativa política i pressiona perquè el PSOE trenque la seua aliança estratègica amb les forces nacionalistes, que desfaça el camí mamprés i torne pel camí del Pacte Antiterrorista, amb tot el que això implica. És evident que amb la situació creada per ETA estos cants de sirena tenen millor acollida entre els sectors dretans o centristes del PSOE.

Zapatero s'ha convertit en la figura política a derrocar en tant que representa una línia d'acords i pactes amb els partits nacionalistes. La pressió sobre ell cal esperar que vaja en augment. Segurament ETA tocarà la seua part en esta partitura cometent més atemptats, sent utilitzant este ''preciós'' material pel PP i els seus mitjans. Caldrà veure si la part de l'oligarquia que fins ara ha recolzat Zapatero continua apostant per la seua línia política o li retira el suport, començant una reconducció política del país. Zapatero s'ha equivocat al posar com a centre de la seua agenda política el denominat procés de pau, subordinant al dit procés la gestació d'un nou estatut, perquè d'esta manera quedava la seua credibilitat i iniciativa en mans d'ETA, com de fet ha succeït. El correcte era i és desvincular les dos tasques.

A ETA el que cal dir-li és que la seua única alternativa és deixar les armes i negociar amb el govern el mode d'integrar en la societat als seus presos. Mentres la banda terrorista no es plantege esta possibilitat les respostes han de ser dos: d'una banda, actuar policialment i judicialment enfront d'ells dins del més absolut respecte als drets i llibertats. I d'una altra, i esta és la principal, aïllar-la de la seua base de suport social, desemmascarant el vertader paper polític que exercixen. En paral·lel, però independentment del tema d'ETA, s'ha de reprendre la negociació d'un nou estatut que permeta als ciutadans del país basc obtindre tots els instruments juridicopolítics necessaris per a la gestió dels assumptes propis, així com per a articular la cooperació amb la resta d'Espanya en els assumptes comuns. Un estatut que ha de ser aprovat amb el major consens possible en els parlaments basc i espanyol, i posteriorment referendat per la ciutadania basca. D'esta manera es podrà aïllar i denunciar a aquells que s'oposen a este procés.

A esta negociació s'ha d'invitar a l'esquerra abertzale i atraure a aquells que dins d'este moviment aposten perquè ETA deixe definitivament les armes d'aquells altres que defenen la seua subordinació a ETA. L'objectiu és crear un front el més ampli possible que només excloga a aquells que es neguen a escoltar la paraula del poble basc, i integre en un moviment democràtic a tots els que aposten per la via política enfront de la ''armada''. Açò és també una forma de deixar sense arguments als sectors més durs, quedant ben patent quin és el seu paper polític i quins interessos servixen.

És evident que esta tasca no cal deixar-la en mans només dels partits polítics, sinó que ha de ser la societat basca i espanyola la que amb la mobilització de totes les seues institucions catalitze un ambient propici perquè els agents polítics superen les seues diferències i limitacions. Cal corregir l'error de deixar el carrer a la mobilització que ha fet la dreta per a boicotejar el procés d'aprofundiment democràtic que suposa la reforma dels actuals estatuts, davall l'argument de ''la claudicació del govern davant d'ETA''. L'esquerra social i política ha d'actuar per a trencar la pinça que ETA i el PP formen i que pretén ofegar la veu de les classes populars basca i espanyola.