Amb l'admissió a tràmit per part del parlament del projecte de reforma de l'Estatut de Cataluñase s'inicia un període de negociació que ha de concloure amb l'aprovació d'este, lo que no seria, sinó el primer pas en la substitució de l'actual sistema politicojurídic producte de la transició per un nou que expressaria un nou pacte entre l'oligarquia i les burgesies territorials.

La peculiaritat d'este procés és que un dels partits que representa a l'oligarquia en el terreny polític, el Pp, no sols es desmarca d'este procés sinó que esta disposat a enforsar-lo torpedearlo en la mesura de les seues possibilitats. El seu objectiu és doble, d'una banda infringir una derrota a les burgesies nacionalistes i per una altra provocar la caiguda de Zapatero i reconduir tant en l'àmbit nacional com en l'internacional la via que este esta seguint. No cal recordar que la línia politicomediàtica que esta dirigint esta oposició a la negociació de l'estatut és la que més vinculada esta a l' hegemonismo ianqui.

Estes diferències en l'estratègia que s'ha de seguir entre les estructures de poder que defenen els interessos de l'oligarquia són les causants del nivell d'inestabilitat i enfrontaments que s'estan vivint en els últims mesos. Que les dites diferències s'aprofundisquen ha de ser la prioritat que en este període ens hem de marcar les organitzacions i moviments del poble. Que es cree una fractura entre els partits oligàrquics respecte a quin modelo de dominació han d'imposar-nos obri les portes a què les posicions populars i revolucionàries avancen.

Per esta raó hem de recolzar el procés de negociació sobre l'estatut català que es va a donar entre els partits, amb l'objectiu d'aïllar i debilitar a les forces més reaccionàries del país que tractaran de sabotejar dit procés. Açò només serà possible sobre la base que no es desnaturalitze el projecte que les forces catalanes han presentat en el parlament. És a dir mantenint l'essència del projecte. Essència que no se situa en la qüestió de si Catalunya és una nació o no. El punt clau del projecte es troba en el model de finançament, en qui disposa i gestiona els recursos econòmics.

Des de totes les posicions es critica el model de finançament que presenten els catalans com a insolidari. Però cabria preguntar-se solidari amb qui? Potser si els recursos els gestiona l'oligarquia els treballadors es van a veure més beneficiats que si els gestionen les distintes burgesies territorials? La qüestió és quin model economicosocial defén cada una de les classes, i el que és evident és que històricament el model més reaccionari sempre ha sigut el de l'oligarquia.

Açò no vol dir que el nostre projecte s'identifique amb el que defenen les burgesies territorials. El nostre model social, econòmic i inclús territorial va molt més enllà de les aspiracions nacionalistes, però és un model que hem d'anar fent presente en la mesura que reconstruïm les organitzacions i moviments que expressen la veu dels treballadors. I açò només és possible si arecolzem i fem avançar les posicions més progressistes en les lluites on son presents , en este cas la de l'Estatut de Catalunya.